Benvenguda a Bardòs

Un drin d'Istòria

Bardòs qu'estó site preïstoric au Paleolitic, lo relèu e la toponimia que'n testimònian .

En 1072, Bardòs qu'ei mencionada com Parròquia dens lo libe d'Aur de la Catedrau de Baiona. Bardòs qu'estó erigida en baronia en 1320, dab ua populacion de haut o baish 250 abitants. La baronia qu'estó incorporada au Ducat de GRAMONT en 1643 ; la populacion qu'èra alavetz de haut o baish 900 abitants. Bardòs qu'estó erigida en comuna a la Revolucion en 1790, dab ua populacion de 2593 abitants, puish estó capdulh d'un canton comprenent Urt e Guishe, de 1792 a 1802, data a la quau lo vilatge estó restacat au canton de Bidaishe. En aumentacion regulara despuish 1975, que compta uei 1902 abitants (recensament de 2025), demorant atau la comuna mei poblada deu territòri deu País de Bidaishe.



 Esquarterat, aus 1 e 4 d'azur a tres paus d'aur, aus 2 e 3 de golas au casso d'argent, a l'ors d'aur passant brocant au pè de l'arbo.

Aqueras armas qu'apareishen sus la paret de la paret a esquèrra, e dens la sala deu conselh municipau, teishut sus ua tapisseria grana. 

  • Las armas de Bardòs qu'estón adoptadas peu conselh municipau en 1982, reprenent las armas de la familha de las SUHIGARAY,  coneguda entà aver aquerit l'ostau nòble de Bardòs de las GRAMONT, senhors de Bidaishe, a la debuta deu sègle XVI. Que s'i ved « un ors d'aur passant au pè de l'arbo ». Que son dus elements abituaus de l'eraldica euskariana, l'arbo estant versemblablament lo casso secular de la nacion basca. Un cambiament qu'estó totun operat, los tres pielars originaus vadent tres paus.
  • Réactualisées en 2024 au parat de la mesa en accessibilitat deu site internet de la comuna, aqueras armas que son estadas modificadas, en collaboracion dab l'istorian Jacques BIDART, entà i integrar ua corba simbolizant los tarròcs de Bardòs e lo lor ancoratge dens l'istòria, mercant atau la volontat de non pas rómper dab l'anciana signatura de la Comuna en mercant ua renavida e deu dinamisme.

Mei d'informacions sus :

Sites e monuments

Un panorama susprenent a 20 minutes de la còsta basca.

Bardòs (Bardoze en Basco) qu'ei situat au cairehorc de Gasconha e de País Basco. Lo vilatge qu'ei entornejat de verdas sèrras dont l'ua d'eras, lo Tuc de Miramont, que domina la vath d'Ador . cima de l'observatòri lo panorama qu'ei penherador : au sud, las sèrras de País Basco que s'espandeishen dab en tela de hons la cadena deus Pirenèus, a l'oèst, a dreta de la Rhune, la còsta basca qu'estira las soas vilas dinc a la benda sablosa de la còsta landesa, a l'èst, Bearn que s'espandeish dinc au pè deus Pirenèus, mentre qu'au nòrd, lo vaste bòsc de pins de Lanas de Gasconha que s'espandeish a pèrta de vista .

Gaitader de Miramont (188m)

Un escalèr elicoïdau s'enrotlant a l'entorn deu castèth d'aiga que permet d'arribar sus ua platafòrma suspenuda on la vista a 360° qu'ei a copar l'alet. taulas d'orientacion, dessenhadas per l'artista Dominique DUPLANTIER, que permeten d'identificar las cimas pirenencas atau com los punts remarcables deu panorama.

S'assabentar sus Bardòs